TRINXERES

A Vilamarxant, dins de el Paratge Natural de Les Rodanes trobem trinxeres que van ser construïdes a la fi de la Guerra Civil, entre 1938 i 1939, amb la finalitat de frenar un possible atac directe de les tropes nacionals sobre València. La línia defensiva que ací romans era coneguda com “La Immediata”, dita així per la seua proximitat a València, encara que finalment no van arribar a estrenar-se, fins i tot algunes d’elles es van quedar per acabar.

Les trinxeres són rases d’uns 60 – 90 cm, practicades en el terreny al llarg d’una longitud variable, seguint línies de defensa dels combatents. Mai eren rectes, sinó que es cavaven en un esquema dentat, que convertia la línia en segments connectats per travesses perquè un soldat no puga veure més de 10 m. al llarg d’eixa trinxera, i així que l’enemic no poguera enfilar la trinxera completa si aconseguia irrompre en ella, a més de que, si queia una bomba, la metralla no alcançara tota la trinxera.

El costat de la trinxera que mirava a l’enemic es denominava parapet, i el costat posterior es denominada aturats. El parapet tenia un escaló de foc i l’aturats protegia l’esquena dels soldats de la fragmentació de bombes que queien després de la trinxera.

De tots els elements que componen la línia defensiva ens trobem amb diversos clots en el terreny, que per les seues dimensions i poca profunditat no es pot saber amb exactitud si consistien en nius de metralladores o en assentaments protegits de morter.

ELS CUARTELETS

La construcció de les trinxeres era un treball dur i que portava al voltant de 3 o 4 anys fins que estaven acabades. Per este motiu, els treballadors havien d’allotjar-se en algun lloc pròxim a estes. Els “comandaments”, acompanyats d’alguns soldats, s’allotjaven en “Els Cuartelets”, dels quals fins i tot es poden observar restes en esta zona del Paratge Natural de Les Rodanes. La grandària d’estos era reduït i no podia allotjar a tots els que treballaven en la construcció de les trinxeres, per la qual cosa molta gent es va allotjar al poble de Vilamarxant.

“Els Cuartelets” eren xicotetes edificacions i els materials utilitzats per a la construcció eren procedents de la zona, utilitzant-se pedra per a les parets i fusta dels pins per a les travesses del sostre.

BÚNQUER

Un Búnquer és un element fortificat l’ocupació del qual és molt variat, podent servir com a refugi de tropa, puesto de comandament, polvorí, niu de metralladora, etc.

Els nius de metralladora són en general de les mateixes característiques en tots els exèrcits del món i es componen d’un habitacle, generalment quadrat amb una entrada que els uneix a una sèrie de passadissos que serveixen també com a trinxeres i on se situen una espècie de basses que serveixen per a refredar els canons quan per l’ús es recalfen el que podria suposar la seua deformació.

A l’interior de l’habitacle podrem trobar una espècie d’armaris d’obra per a la munició i elements personals. Alguns tipus de búnquer tenen en el sòl elements especials per a recollir les bombes de mà que poguera llançar-li l’enemic i evitar el mal que als servents poguera ocasionar l’explosió.

En la part davantera ens trobem amb una tronera en forma de botzina amb un arc d’entre 50 i 65 graus que és l’espai que pot girar el tub de l’arma per a batre la zona del terreny que se li ha assignat.

La part superior o sostre també denominada coberta pot ser de formigó armat i té forma en este cas de sostrada sobre els quals es col·loquen pedres i arena.