Situat al sud de la comarca, a la vora del riu Túria. Amb un relleu accidentat amb bastants zones de muntanya, destacant els turons de Les Rodanes i es troba a 25 km de la ciutat de València.

La història dels seus orígens està unida a la del riu. Es té constància de pobladors en els marges del Túria des de l’època del Bronze; fenicis; i romans. Es van trobar tombes fenícies, un túmul sempronià amb inscripció romana del segle I o II, a més d’altres vestigis romans que són més abundants.

Els romans van construir aqüeductes, que tenien molta importància per a l’agricultura i la població i encara existeixen restes d’aquests. El pujol on s’assenta el castell àrab era el lloc idoni en el segle I per als treballadors esclaus i guàrdia que construïen els aqüeductes romans, per ser lloc protegit per la naturalesa.

El castell, la mesquita i la casa de Cadí es van alçar en l’època islàmica i el cementeri morisc va aparèixer en el carrer València. Existien passatges subterranis que s’abastaven des del carrer de la Senyoria a la de la Judea. La mesquita estava comunicada amb el castell mitjançant un corredor.

La primera notícia com Vilamarxant apareix amb el nom de Villamargén; en 1238 com Vilamerxant, donada per Jaime I a Pedro Cornel; i més tard a Ximén Pérez d’Arenós. En 1335 pansa a Blas Maça de Verga i posteriorment a les famílies de Montcada i Villalba. Lloc de senyoriu que va acabar en la casa Ducal de Gandia.