Les coves i avencs de Les Rodanes es troben principalment en el vessant sud i en menor mesura en la nord. Sempre en altituds per damunt dels 200 metres, on afloren els materials carbonatats.

Hi ha un conjunt de 12 cavitats i la majoria d’elles, es troben en la Lloma del Llentiscle. Entre estes coves destaquen dos: La Cova de les Rates Penades situada en les Pedroses de Horquera i la Cova del Llentiscle situada en la lloma que porta el seu nom.

LA COVA DE LES RATES PENADES

La Cova de les Rates Penades és la cavitat de major desenvolupament espeleomÈtric, amb els seus 552 metres de recorregut baix de terra, aconsegueix una profunditat de 57 metres.  La cavitat alberga un important jaciment arqueològic que després d’una anàlisi del conjunt lític i ossi, permet adscriure’l al final del Paleolític superior.

En el seu interior podem troba una “comunitat d’arrels” i una varietat de vegetació i diversitat florística a causa de les condicions ecològiques existents, que la diferència de les altres cavitats subterrànies de la zona.

S’ha detectat la presència de diverses espècies d’insectes, encara per descobrir, i de quiròpters de preferències cavernícoles, com la rata penada xicoteta de ferradura (Rinholophus hipposideros), la rata penada ratonera grisa (Myotis nattereri) o la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii), que encara que no s’han detectat colònies d’estes, hi ha acumulacions de guano que revelen la seua presència en el passat.

LA COVA DEL LLENTISCLE

Amb un recorregut de 125 metres i una profunditat de 25, esta cavitat és un destacable jaciment paleontològic emmarcat en el trànsit del Plistocé inferior al Plistocé mitjà, amb una cronologia entre 700.000 i 800.000 anys. Un centenar de “grafitis al carbonet” en l’extrem més profund de la cova, contribueix a l’enriquiment documental i històric de la cavitat.

La Cova del Llentiscle compta amb un significatiu nombre de micromamífers i, a través d’estudis, s’ha reconegut l’existència de macromamífers de l’època com cavalls de grandària diferenciada (Equus altidens i Equus süssenbornensis), un rinoceront xicotet (Stephanorhinus etruscus ssp.) i cérvols de gran grandària (megacerino).

No és només el valor mediambiental que posseeixen sinó també compten amb un valor històric, la qual cosa li dona un alt valor patrimonial al sòl de Vilamarxant.