Les actuacions que s’han realitzat, per valor de 197.126 euros dels quals 40.000 procedeixen d’una subvenció de la Conselleria de Turisme de la Comunitat Valenciana, faran que esta estructura del segle XIX es convertisca en un punt d’interés turístic fonamental tant per al municipi com per a la comarca, ja que unirà Vilamarxant amb el Parc Natural del Túria, Benaguasil i Riba-roja del Túria.

Xavier Jorge, alcalde de Vilamarxant, ha destacat el gran esforç realitzat perquè hui el pont de ferro estiga totalment rehabilitat: “Fa un any el pont estava perdut, brut, perillós i no tenia cap utilitat. Hui, després de molt de treball, llueix segur, accessible, útil i representa la prosperitat del nostre poble”.

“Esta infraestructura ha passat de ser un problema i un recurs abandonat a convertir-se en un emblema de Vilamarxant. I, el més important, torna a ser útil per a la ciutadania”, ha continuat el primer edil, qui ha recordat a les veïnes i veïns que tornaran a disfrutar d’un espai únic en ple Parc Natural del Túria.

“El pont de ferro és història viva de l’oci i la vida social de Vilamarxant. Durant els dies de Pasqua, els xiquets, joves i majors acudien a la vesprada a menjar-se la mona, rondar pel llit i abraçar-se a les columnes que sostenen el pont. Per sort, els més joves de Vilamarxant podran tornar a fer-ho gràcies a la seua rehabilitació”, ha comentat Jorge.

La ciutadania podrà ara passar sobre el pont, disfrutar de les vistes de Vilamarxant des del més alt, travessar el llit amb bicicleta o a peu i tot això amb seguretat i amb respecte cap a la història d’una infraestructura única, que serà una ensenya del turisme sostenible i respectuós amb l’entorn.

La construcció del Pont de Ferro data de l’any 1889, amb una longitud original de 117,8 metres i sostingut per quatre gegants botelles de ferro de metall. Les riuades de 1897 i de 1957 van alterar el seu aspecte original, ja que les primeres inundacions van fer que desapareguera el costat de Llíria. Més tard, en 1902, va ser reconstruït.

En la segona riuada va perdre el terraplé d’accés per la seua part sud, construint-se posteriorment una nova pila de formigó i un nou tram metàl·lic de biga d’ànima plena de 21,6 metres, augmentant la seua longitud i aconseguint actualment 161 metres.